CONSTRUCCIÓ D’UN HABITATGE DOMÒTIC AMB ARDUINO

Possiblement em coneixes, m’hauràs vist pels passadissos o m’hauràs donat classes, però, pels que no em coneixen em dic Víctor Pérez, estudiant del segon curs de batxillerat de l’Institut Bruguers.

Ho accepto, sóc un apassionat de la tecnologia, em captiva tot allò que no li puc trobar una explicació lògica. M’apassiona l’estudi de tot el que suposa un repte i llavors és realment quan m’ho passo bé i gaudeixo. Escric aquest post sobre el meu Treball d’Investigació per incentivar i motivar els propers alumnes de batxillerat a què s’arrisquin, que triin un projecte que els agradi, encara que sembli difícil a primera vista cal triar el que t’agradi, el que et faci gaudir del treball i el que t’ensenyi coneixements que no sabies. No et conformis amb la medalla, lluita per la copa, a tu, el que ara em llegeixes, fes allò que t’il·lusioni.

No hi ha millor satisfacció que posar-se a estudiar i desenvolupar un projecte íntegrament per un mateix. Al principi és una obligació, l’has de fer, si o si, per tant, ja que l’has de fer, escolleix bé. Les hores et semblaran minuts i aprendràs coneixements nous de manera autodidacta. Passaràs nits trencant-te el cap resolent un problema que en realitat, és més simple del que t’imaginaves per finalment adonar-te que era un simple càlcul o raonament. Invertiràs tantes hores que no sabràs si hi has treballat 50 o 100, però no t’importarà, el projecte no és limita per a hores treballades sinó anar més enllà i aconseguir demostrar les hipòtesi plantejades.

Com a Treball d’Investigació vaig triar la Domòtica. Coneixem la domòtica com el conjunt de sistemes capaços d’automatitzar un habitatge, aportant serveis de gestió energètica, seguretat, benestar i comunicació, i que poden estar integrats per mitjà de xarxes interiors i exteriors de comunicació, cablejades o sense fils, i el control gaudeix de certa ubiqüitat, des de dins i fora de la llar. Es podria definir com la integració de la tecnologia en el disseny intel·ligent d’un recinte tancat.

El fet que una casa fos capaç de ser “intel·ligent” m’emocionava i vaig decidir construir-ne una maqueta de fusta per mostrar, en la mesura del possible, l’aplicaciò de la Domòtica. El projecte constava de 3 parts. La primera era el disseny i construcciò de la maqueta Domòtica.

El segón era la instal·laciò, les connexions i el cablejat dels actuadors fins a una placa controladora. I finalment, l’element estrella, la programació. La primera part pensava que no requeriria molt d’esforç, al cap i a la fí, es tractava de dissenyar una maqueta sobre paper i després traslladar-la en fusta. Em vaig adonar de que realment dissenyar un habitatge és complicat, sobretot quan no ets un arquitecte. Una vegada construïda la maqueta , vaig començar el llarg procés d’anar col·locant cada actuador al seu lloc i soldant els extrems d’aquests als cables que arribarien fins a la placa controladora. Una vegada fetes totes les connexions dels actuadors fins a la placa, va arribar el moment de fer mágia, el moment de donar intel·ligència a un tros de fusta. Però, com tots els bons estudiants de Howarts sabeu, per fer màgia cal un pas previ que és l’estudi. Primer de tot, vaig aprendre l’estructura bàsica d’un programa, el perquè d’un setup() i el perquè d’un loop(), que eren les funcions i les llibreries. Vaig aprendre el llenguatge bàsic per poder començar a…encendre un led ( gran dificultat ). Més tard, vaig aprendre a controlar la seva intensitat i a fer-lo parpadejar. Desprès vaig aprendre a utilitzar els sensors i a recollir les seves lectures al programa. Més endavant vaig conseguir donar un ús als sensors i utilitzar-los com a elements controladors. I finalment, el treball constant i progressiu de programació durant mesos va donar un resultat prou bo. Error rere error, vaig anant polint el programa fins aconseguir construir un programa únic que responia a tots els meus actuadors de manera independent i podia controlar-los, aboslutament tots, a partir d’un sistema d’ordres programades. Un programa que va ocupar 1013 línies de codis i va suposar una gran dedicació.

Arduino és una plataforma de hardware lliure, basada en una placa amb un microcontrolador i un entorn de desevolupament, dissenyada per facilitar l’ús de l’electrònica en projectes multidisciplinares. Arduino pot prendre informació de l’entorn a través de les seves entrades analògiques i digitals, pot controlar llums, motors i altres actuadors. El microcontrolador a la placa Arduino es programa mitjançant el llenguatge de programació Arduino (basat en Wiring) i l’entorn de desenvolupament Arduino (basat en Processing).

Si voleu saber més sobre Arduino visiteu https://www.arduino.cc/

Després de moltes modificacions, puc dir que el meu sistema domòtic funciona prou bé. Crec que vaig acomplir els meus objectius que eren no només controlar l’habitatge amb sensors sinó també a partir de comandes que simulaven interruptors, poder controlar-lo i donar prioritat a aquestes.

Existeix alguna carrera enfocada a la Domòtica? Realment la Domòtica és una fusió d’especialitats, per una banda hi han els Arquitectes que fan el dissey arquitectònic de l’habitatge pensat específicament per tal que sigui automatitzat. Després tindríem tots els enginyers de sistemes, elèctrics, de telecomunicacions, mecànics, i finalment, l’home que dóna intel·ligència a l’habitatge, el programador. El que si que existeix, ara per ara, són màsters universitaris enfocats al control i el confort dels habitatges.

Aprofitant l’avinentesa i evaluant el gran pes que va suposar la programació al meu projecte, així com per satisfer als mes crítics, a continuació parlaré del món laboral de l’Enginyer Informàtic, una professió que cada vegada està més devaluada a Espanya.

Què és la Enginyeria Informàtica? L’Enginyeria Informàtica o Computacional és la branca de la enginyeria que s’aplica als fonaments de la ciència de la computació, l’enginyeria electrònica i l’enginyeria de Software, per al desenvolupament de solucions integrals de còmput i comunicacions, capaços de processar informació de manera automàtica.

Es calcula que l’any 2020 als E.U.A. hi haurà una oferta de 1 miliò 400 mil llocs de treball de programador; dels quals nomès 400 mil s’ompliran per especialistes graduats. Per tant, hi ha una manca d’un miliò de Ingeniers Informàtics. Com s’explica que sobri un miliò de llocs de treball vivint en una societat on la gent busca feina tot arreu? De fet, existeix una gran quantitat de graduats en Ingeniería Informàtica, però el fet és que es necessiten tants graduats que la societat no és capaç de donar a l’abast en la formaciò d’aquets especialistes.

La gent pensa que programar és un ofici molt complicat, però de fet, programar és molt semblant a jugar a futbol o tocar un instrument. Al principi és intimidant, com tot, però a mesura que avances li agafes el truc. Un altre factor que influeix són els salaris i la poca vergonya de les empreses. Fa 30 anys, els Enginyers Informàtics eren la revolució de la societat. Les Empreses no només els anaven a buscar a les Universitats, sinó que els pagaven els màsters i els donaven un salari més que digne per un recent graduat. Avui dia els enginyers Informàtics cobren una mitjana de 22.000 €/any en una multinacional.

Un grau que, evaluant la dificultat de la carrera, juntament amb la gran quantitat de requeriments que s’exigeixen a les Empreses i que avui en dia quasi tothom pot aprendre a programar, fan que el salari d’aquests treballadors s’hagin vists reduïts fins a unes quantitats ridícules i abusives.

Però, el problema no és l’ofici, el problema és Espanya, un país regit per un bipartidisme politicoeconòmic i oligopolista on la corrupció s’ensuma a l’aire i les empreses poden fer-te fora amb un entrepà de pernil. La precarització del sector és total. Està tot en mans d’empreses càrniques i ara, l’únic que prima, és fer les coses ràpid i a preu de ganga. Si algú pensa en treballar a Espanya, cal que es mentalitzi que la cadira que escalfi quan treballi serà la mateixa quan et jubili. Si penses en ascendir o promocionar en una empresa, oblidat, és impossible si no tens “enchufe”. La solució? Alemanya, França, Holanda U.S.A. on els enginyers estan més ben valorats per la seva feina, i tenen un sou més elevat.

Les enquestes ens mostren dades més concretes sobre els estudis a la Universitat Politècnica de Catalunya a la facultat d’enginyeria informàtica de Barcelona (FIB).

La pàgina web http://www.unportal.net, segons les dades de l’estudi d’inserció laboral realitzat per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya el 2014 sobre la promoció de titulats del 2010 dels estudis d’Enginyeria Informàtica, la situa amb un percentatge de graduació en el temps previst ( és a dir, en 4 anys ), del 14% dels alumnes. També, la situa amb un 95,4% d’ocupaciò fins als tres mesos d’acabar la carrera i amb un 97,6% de contractes a temps complert i un 68,2% de contractes fixes. A més a més, constata que el percentatge majoritari de graduats (46,6%) cobra més de 30.000 euros de sou anual brut i el 25,3% en guanya entre 24.000 i 30.000.

Everybody in this country should learn how to program a computer, because it teaches you how to think” Steve Jobs

Víctor Pérez

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles, Batxillerat i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s